Planificació de classe

Les meves llengües i jo. L'interdisciplinitat de l'ensenyament i les teories lingüístiques. Ser o no ser: aprendre d'una manera passiva o activa. Quines actuacions pedagògiques caracteritzen l'ensenyament de llengües que he rebut...A poc a poc anem desfent el camí de les nostres llengües per analitzar-lo i compartir-lo, per reflexionar i aprendre alguns petits consells per si un dia ens volem dedicar a l'ensenyament.

Un aspecte important a tenir en compte és la planificació. El docent ha d'estar preparat per programar des d'un exercici aïllat fins a un projecte. És un punt molt important, és la unió entre el currículum i la pràctica a l'aula. La planificació és com l'esquelet que vertebra les pràctiques educatives i la seva realització i contempla aspectes com els continguts i els objectius del curs i, la seva avaluació i també com s'organitzaran i quins recursos s'utilitzaran. De moment però, aquesta entrada tractarà exclusivament sobre els diferents tipus de planificació de classes. Els continguts i l'avaluació...coming soon.

En primer lloc, fent un repàs als diferents tipus de programació/planificació que hem comentat a classe, etiquetaria la meva experiència lingüística amb l'aprenentatge per ítems i per regles deductives, és clar. Allunyada de la planificació per objectius i de la Taxonomia de Bloom, la meva experiència es caracteritza, en general, per pràctiques controlades i poc mètode  inductiu o per projectes. Una pena perquè la teoria i la sistematització tenien força importància i la interacció o cooperació quedaven a un segon pla esporàdic.

No m'agradaria menysvalorar la planificació dels docents que han intervingut al meu ensenyament de català, castellà, anglès i francès però, la impressió que m'enduc és que l'índex dels llibres, és a dir, les unitats, l'ordre i els continguts que contenien eren el guió de les sessions. Com alguns companys meus han contemplat, les classes acostumaven a començar amb un "obriu per la pàgina 25, "X" llegeix en veu el alta el requadre de teoria". Després el docent feia una explicació més aclaridora dels ítems, apuntàvem el que fos necessari a la llibreta i fèiem els exercicis pertinents. Per tant, les classes es programaven des d'un aprenentatge per regles de tipus deductiu: explicació de la norma, exemplificació, aplicació i avaluació. Aquesta pràctica també podria ser etiquetada com a controlada atès que, compreníem la teoria (o no), i l'aplicàvem practicant amb exercicis del llibre. 

A anglès i a francès era habitual que el docent repartís fotocòpies amb la teoria per fer-la més aclaridora o per augmentar-la si la del llibre era insuficient. Tot i que crec que les classes pautades i la teoria deductiva "provoquen" que l'alumne tingui un paper pacient i fan que es pugui distreure amb facilitat, penso que la gramàtica per aprendre una llengua és important i mai sobra una mica d'insistència. No obstant això, m'hagués agradat que a l'escola i a l'institut haguéssim practicat alguna vegada un mètode més inductiu que ens hagués encoratjat a prendre protagonisme i animat a participar activament i ser creatius. Afortunadament, la meva experiència com a aprenent de francès i anglès a la EOI m'ha permès viure aquest tipus d'enfocament en el qual el docent t'orienta però que et fa fer a tu la primera reflexió i "endevinar" o "intuir" la regla.

Exemple de teoria deductiva

Índex de continguts

Sé que fer una planificació no és una procés senzill però si algun dia em dedico a l'ensenyament m'agradaria incentivar els meus alumnes perquè treguin la seva part més creativa i intuïtiva. Considero que l'aprenentatge cooperatiu i els estudis de casos, o inclús els projectes ben ideats, són un tipus de programació molt recomanable. No m'agradaria que els meus alumnes no interioritzessin la matèria o no veiessin la utilitat de certs ítems.

Us deixo una vinyeta divertida que en certa manera demostra que a vegades la teoria no ho és tot i que a fora les aules, al carrer, la visió canvia totalment!