Recursos didàctics

Les activitats per aprendre els diferents components lingüístics, és a dir, per ser capaços de percebre i de produir són diverses i s’adeqüen al pla d’estudis de cada centre, als objectius d’aprenentatge del curs escolar i a les necessitats dels alumnes.

Aquests exercicis són recursos per treballar les habilitats receptives i les habilitats productives i desenvolupar la nostra capacitat de comprensió. Per una banda, les habilitats receptives són els primers components que es treballen i són inputs o models les destreses d’escoltar i llegir. Per altra banda, les habilitats productives inclouen la parla, la conversa, l’escriptura i la pronuncia.

• ·         Habilitats receptives

Les habilitats receptives són activitats individuals i es caracteritzen per la fase individual de processament del llenguatge.

Escoltar: comprensió oral

Rebre input auditiu hauria de ser una de les habilitats que es dugués a terme amb més freqüència  perquè potenciarien la nostra capacitat de comprensió i, de retruc i per inèrcia, la nostra expressió oral tindria un clar model de pronuncia.

A l’escola i a l’institut, els àudios els fèiem a partir d’activitats proposades al llibre i de tant en tant escoltàvem alguna cançó amb buits per emplenar que el professor havia preparat. La majoria de les activitats eren de respondre preguntes a partir del que havíem entès a la gravació encara que de tant en tant escoltàvem o bé alguna cançó senzilla del llibre o bé  els diàlegs de les historietes que hi havia al començament de cada tema. 

Llegir: comprensió lectora

Per una banda, aquesta habilitat la relaciono automàticament amb avaluació. A l’institut, cada examen d’anglès tenia un apartat de comprensió lectora que puntuava les teves habilitats lectores i d’abstracció.  Aquestes activitats, que tots hem patit –i dic patit perquè normalment els textos no eren gens interessants-, eren exercicis de resposta oberta o de tipus test V/F. Tot i que les respostes eren obertes, l’estructura que havien de seguir la marcava el professor. Recordo els esforços dels diferents professors d’anglès repetint-nos que féssim long answers i no short answers, és a dir, que la resposta no podia ser un ras i curt “Yes, I can” o “No, I don’t” sinó que havia de ser un “Yes, I can swim and dance” o “No, I don’t speak Chinese”.

Per altra banda, relaciono l’habilitat amb les lectures que fèiem les meves llengües i jo a secundària. A aquella època encara no havia descobert el gust a la lectura, i recordo que les lectures que ens proposaven a anglès no eren gaire interessants. Ja sabem que quan una cosa s’imposa a vegades la mires amb cert recel...

No obstant això, a l’EOI les coses van canviar. Les lectures del programa eren més entretingudes i no eren adaptacions per aprenents sinó que eren llibres “tradicionals” amb un registre adequat al nostre nivell. 

• ·         Habilitats productives

 Parlar: expressió oral i conversa; pronuncia

“Conversant s’aconsegueixen coses”

La conversa és una habilitat important en l’aprenentatge de llengües estrangeres. Parlar, o conversar, malauradament no sempre és sinònim d’expressar-se adequadament. La conversa és la destresa més bàsica i natural, una habilitat que sovint té molta importància a l’aprenentatge de llengües estrangeres (en el meu cas anglès i francès) però que a les primeres llengües (català i castellà) s’oblida.

Aconseguir una conversa fluïda i correcte és un dels objectius principals en l’aprenentatge de llengües estrangeres. Recordo que a primària, els diferents professors d’anglès que vaig tenir, ens feien repetir unes estructures determinades, no només per tenir un “model” per poder fer un diàleg dirigit en parella, sinó també perquè ens fixéssim en la pronuncia. A secundària, a anglès (i més tard a francès) fèiem diverses escenificacions, és a dir, el professor creava una situació determinada i amb el company  o companya havies d’elaborar un diàleg d’acord amb aquella situació.

Les expressions orals també eren força freqüents a l’institut i com a mínim en fèiem un parell durant el curs. Un aspecte positiu que comparteixen la majoria de docents d’anglès que he tingut ( i en aquest cas només parlo d’anglès perquè és la llengua estrangera que he estudiat durant més temps i que més “coses” ha viscut) és que a l’hora de corregir les expressions orals, no feien una correcció immediata sinó una correcció diferida:  enlloc d’interrompre el ritme del discurs i fer una correcció al mig de l’exposició, apuntaven les coses que et volien comentar i al final de l’exposició te les explicaven.

Aquest any, a francès del PEI hem fet una activitat que encara no havia fet mai; una activitat que barreja la comprensió oral i l’expressió oral. El joc consisteix a explicar una historieta als teus companys d’equip escalonadament: el membre A i B, mentre la resta de l’equip espera fora, són els primers a escoltar la història que el professor llegeix en veu sense poder prendre notes. A continuació, entren els companys C i D que han d’escoltar (tampoc poden prendre notes) la història que han entès A i B. Finalment, entra E, l’últim membre de l’equip, i C i D han de fer el mateix que han fet els seus companys A i B, explicar a E la història que han entès. Un cop fet això, el membre E de cada equip surt davant de la classe a explicar la història. D’aquesta manera, l’equip que hagi entès millor la història (aquella que sigui és fidel a la història real) serà l’equip guanyador. No us recorda una mica al joc del telèfon? Però és clar, al telèfon només “passàvem” una paraula i no tota una història...

Escriure: expressió escrita

Quina sensació més frustrant la d’haver d’escriure alguna cosa i tenir tot un full en blanc, oi? La imaginació, la inspiració, o simplement la fluïdesa per escriure un text d’un tema lliure o d’un tema concret, costa. Costa temps, costa dedicació i, a vegades, porta preocupacions perquè el temps va passant i el full continua tan blanc com al principi. Una bona tècnica per intentar que això ens passi és la de planificar el text. A l’escola ens van ensenyar a dividir la producció d’un text en tres fases: la pluja d’idees, l’esborrany i la producció o textualització. En aquella època pensava que era un rotllo haver de fer tants passos però ara quan porto molta estona davant d’un full en blanc o no tinc un bon dia i “no em surten les paraules” ho utilitzo i em va molt bé. Crec que és important que s’aprengui a escriure, és a dir, rebre des d’un principi alguna guia per poder madurar la teva escriptura i no escriure allò primer que et passa pel cap.

• ·        Un extra..."My best american accent"

Parlant de pronuncia...fa un temps vaig descobrir un vídeo divertit al Youtube d’un noi anglès que pronuncia un conjunt de frases amb accent americà. Us deixo l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=LpJ3yzUPbL0