Avaluació

Com comentava l'altre dia, després d'escriure i reflexionar sobre la planificació i el currículum ha arribat el moment de parlar sobre l'avaluació. Quan penso amb el procés d'avaluació de les meves llengües em venen al cap paraules com control, barrera, poder, meta...

L'avaluació ha estat durant molt temps relacionada o confosa amb passar el tràmit (i tràngol) d'exàmens. De fet, jo mateixa relacionava l'avaluació amb control i barrera perquè sobretot durant la secundària l'avaluació era de tipus sumativa i consistia en passar o no passar de curs. Bé, tots ens hem trobat en aquesta situació en la qual les notes dels exàmens tenen el poder i determinen els nostres coneixements de manera quantitativa. En el meu cas, a l'institut fèiem dos o tres exàmens per trimestre, les notes que trèiem es sumaven i es dividien per dos o tres (depenent el número d'exàmens que haguéssim fet) i la xifra que sortia era la nota que etiquetava els teus coneixements. La sensació que s'experimenta és "d'etiquetació", l'alumne es converteix en xifres o...en lletres (Suf., Bé, Not., Exc.), barems que premien per una banda si hi veus reflectit el teu esforç i la inversió de temps d'estudi, però que també desanimen. No creieu que hi ha altres maneres complementàries d'avaluar els coneixements dels alumnes? No em refereixo a abolir els exàmens perquè sempre s'ha fet així però sí a complementar-los amb altres activitats. Aquest tipus d'avaluacions normatives i criterials que "només" comproven si compleixes amb els criteris dels curs deixen de banda i potser no contemplen prou que l'aprenent hagi progressat. Realment aprendre no és saber coses que en un primer estadi no es sabien?

A l'universitat tot i que també s'avalua mitjançant controls (m'agrada més aquesta paraula que la paraula exàmens) sento que la meta és molt més motivadora perquè a part de comprovar que els continguts s'hagin assolit fent un examen, també fem altres activitats que comproven que estem aprenent. L'avaluació doncs, és continuada perquè inclou l'evolució i el seguiment "dia a dia". A més a més, es barreja l'heteroavaluació i l'autoavaluació. Amb l'autoavaluació l'aprenent és autònom i responsable del seu aprenentatge.

Com la majoria de vosaltres, les meves llengües i jo (sobretot la catalana, la castellana i l'anglesa) hem viscut un tipus de proves a classe que avaluaven les diferents competències (oral, escrita, de comprensió i de producció) i que solien estructurar-se d'una manera semblant. A l'eduació secundària, els exercicis de l'examen d'anglès solien ser d'omplir buits (per avaluar la gramàtica i també el vocabulari) i de elecció múltiple o de V/F (per avaluar la comprensió lectora). A més a més, també fèiem listening (sovint també d'elecció múltiple o de V/F) i un writing. 

A català i castellà el tipus de proves variaven més segons el professor i l'any. Els exàmens que més recordo són els del professor Soldevilla que va ser el meu professor de lengua española de 4t d'ESO a 2n de BTX. Irònicament, fent els seus exàmens m'ho passava "bé" potser perquè les seves proves sempre tenien una part més literària i escriure m'agrada força. Crec que el professor per mesurar els resultats emprava un tipus de validesa predictiva. No estic gaire segura que aquest terme sigui l'adequat però el que ell volia era que demostréssim les nostres capacitats d'anàlisi i interpretació literàries. De fet, he recordat que durant el curs 2009/2010 el professor va anar elaborant blogs amb pistes i informacions curioses sobre les diferents lectures que vam fer durant el curs. El seu objectiu era que a més a més de participar fent comentaris quan volguéssim a les entrades que feia, hi hagués una cooperació entre iguals.

Us deixo l'enllaç del blog que més m'agradava (i de fet si baixeu fins la "Rima XIV" veureu un comentari meu!):  ¡Becquerianos del mundo, uniós!