El meu programa o currículum

"La planificació és com l'esquelet que vertebra les pràctiques educatives i la seva realització i contempla aspectes com els continguts i els objectius del curs i, la seva avaluació [...]. De moment, però, aquesta entrada tractarà exclusivament sobre els diferents tipus de planificació de classes. Els continguts i l'avaluació...coming soon". -Iris dixit-

Avui, anuncio l'esperada estrena dels continguts i els objectius d'un curs (tranquil·les, l'avaluació la reservo per la pròxima entrada!). Com s'organitza un curs d'ensenyament de llengües estrangeres? Potser millor que no comencem pel terrat...què és un currículum?

Parafrasejant, i partint de les nocions prèvies a la sessió de grup gran que vam dedicar als currículums, per mi, un programa o currículum era tot allò, és a dir, tots els continguts, que s'havia de tractar durant un curs escolar. No obstant això, després de la classe plenària vaig veure que des d'un punt de vista més teòric, un currículum educatiu inclou els objectius del curs, els continguts, l'avaluació i també contempla possibles adaptacions curriculars que els docents podem fer en funció del seu centre (com ara adaptacions per a nouvinguts del currículum de català, modificacions per les escoles que fan AICLE, o escoles bilingües, etc.).

Tot i que em centraré en el tipus de currículum de les meves llengües estrangeres (anglès i francès), m'agradaria compartir una anècdota. El currículum com ja sabeu conté aspectes sobre les 8 competències bàsiques (llengües, matemàtiques, informàtica, ciències naturals i socials, plàstica, etc.). Quan a l'escola vam començar a utilitzar una llibreta per cada competència, la professora ens va dir de quin color havia de ser cada llibreta. Recordo que la de català era vermella, la de castellà era lila, la d'anglès era groga, la de ciències socials era blava, la de ciències naturals era verda i la de francès (com que el vam estudiar només durant 6è) era del color que volíem. Imagino que ho van establir així per portar un control i ajudar-nos a organitzar les competències. Em fa molta gràcia perquè recordo que a l'institut inconscientment vaig utilitzar els mateixos colors per les mateixes assignatures però enlloc de fer-ho amb llibretes ho vaig fer amb els separadors del carpesà.

Tipus de currículums

El currículum de les meves dues llengües estrangeres grosso modo va començar per un eix gramatical i gradualment va anar incorporant activitats. Defugint el currículum gramatical (utilitzat pel català i el castellà) i entès com "la font fonamental per aprendre una llengua"), durant els anys que he estudiat anglès i francès crec que el currículum que van usar a l'escola i a l'institut va ser majoritàriament l'estructural. El programa es basava en la gramàtica però contemplava el nivell de dificultat, és a dir, a mesura que avançàvem de cursos escolars, la dificultat anava augmentant. Imagino que és el tipus de currículum més utilitzat en llengües estrangeres perquè està pensat per persones que comencen des de zero. 

El fil conductor del curs s'estructurava en primer lloc des de la gramàtica tradicional i les estructures sintàctiques. Per una banda, pel que fa l'anglès, cada any la gramàtica tenia era un component important i anava augmentant de dificultat en un ordre lògic (i a vegades repetitiu sobretot a la secundària). El procés era el mateix per les estructures sintàctiques. En general, a mesura que el nivell augmentava també augmentava la dificultat dels continguts i dels objectius a assolir per aquell curs escolar. Els verbs van passar de regular a irregular, les oracions de simple clauses a relative clauses i el vocabulari dels numbers and colours a vocabulari més específic. 

Afortunadament, les funcions comunicatives van anar adquirint protagonisme a mesura que la gramàtica i la sintaxis es consolidava. Per això, considero que a partir d'un cert punt, el currículum d'anglès es va tornar més variat i el currículum situacional i el funcional van oferir nous matisos a l'aprenentatge/ensenyament de la llengua estrangera. Vam aprendre a comunicar-nos en la llengua, un aspecte fonamental pels aprenents d'una nova llengua. Recordo que a primària representàvem petits diàlegs davant de la classe com per exemple el diàleg entre dos amics que parlen d'una pel·lícula que han vist al cinema o entre un turista i un local que li recomana coses per visitar. A les classes extraescolars, amb la Carol, ens havíem documentat sobre London i entre tots havíem exposat els punts turístics de la ciutat més interessants.

Per altra banda, pel que fa el francès, més o menys els currículums van ser els mateixos i les activitats comunicatives també. El currículum funcional-nocional és el que més recordo haver viscut sobretot per les estructures de l'oral (per exemple, demanar indicacions per arribar a un lloc) i durant la secundària de l'escrit (com per exemple, cartes o e-mails formals).

Els meus llibres d'anglès de primària

M'agradaria compartir amb vosaltres algun record de currículum per tasques o projectes, però malauradament no vaig poder-lo experimentar ni engrescar-me amb cap projecte que integrés diversos elements lingüístics alhora.